Alzheimer:
Preguntes freqüents

Recursos

Si vol més informació sobre la malaltia d'Alzheimer, recursos de la Fundació, diagnòstic o sobre els nostres dispositius assistencials pot trobar-la navegant a la nostra web.

Si desitja fer una consulta telefònica truqui al:

 

Unitat de Diagnòstic: (+34) 93.430.47.20

Unitat d'Atenció Diürna: (+34) 93.444.10.24

Administració i direcció: (+34) 93.444.73.18

 

Si té cap altra consulta, ompli el següent formulari.

Es recomana mantenir i afavorir les activitats i les aficions que el pacient feia prèviament i encara conserva. Intentar evitar l’excés d’estimulació, si ja assisteix regularment a un centre.
Sovint s’aconsella a les famílies que expliquin a la persona amb demència que es tracta de la recomanació d’un professional sanitari per mantenir i/o alentir el procés de deteriorament. També s’aconsella intentar pactar amb ella un compromís temporal (fins a la pròxima valoració mèdica).

La persona amb demència passa de l’autonomia total a la necessitat de supervisió les 24 hores del dia. Si és possible una transició gradual serà més fàcil que la persona s’acostumi a viure amb algú.

En un principi, potser només sigui necessari que algú s’ocupi de controlar la seva medicació, ajuda a les compres o en l’alimentació i no es requereixi d’una supervisió continuada.

Hi ha algunes preguntes que poden ajudar a decidir el tipus d’atenció que precisa la persona amb demència: Continua cuidant la seva higiene i aspecte personals?, Pren bé la seva medicació?, Menja adequadament?, Manté la casa arreglada?, Apaga l’estufa?, Apaga el gas?, Se li crema el menjar?, Actua en resposta a idees infundades o amb suspicàcia?, Mostra sensatesa en les seves decisions i actuacions?

El procés d’una demència és una realitat canviant, depenent del propi procés de la malaltia, en què les necessitats de la persona amb demència i de la família aniran canviant a mesura que la malaltia progressi i introdueixi més elements de dependència en la persona malalta.

La pregunta “Quin és el moment adequat per ingressar en un centre de dia o en una residencia?” no és la pregunta que ens hauríem de formular. Les preguntes que un cuidador hauria de plantejar-se són: El meu familiar està ben atès?, Necessita algun tipus d’atenció que no li puguem donar al domicili? La resposta a aquestes preguntes són les que haurien de guiar-nos en l’ús del recurs més adequat.

La cura d’una persona amb demència és una cura de llarg recorregut, pel qual el cuidador hauria de ser conscient de la qualitat de la cura que està oferint i de la necessitat d’ajuda o descans per continuar exercint aquesta tasca amb competència.

La determinació d’anar a un centre de dia o d’ingressar en una residència comporta que aflorin sentiments contradictoris (Hi voldrà anar?, I si no vol?, Estic fent bé?…), però sempre s’hauria de pensar que l’objectiu és proporcionar a la persona amb demència la màxima qualitat, en les cures sanitàries i d’entorn que precisa i que potser ja no pot donar-li al domicili.

Actualment s'accedeix a ajudes a través de la valoració de la Llei de Dependència. Aquesta valoració atorga al demandant uns drets a serveis, d'acord amb el grau de dependència que se li ha reconegut. Així, per accedir a les ajudes és necessari que es consideri a la persona com a depenent en els termes que descriu la Llei.

Per això, s'ha de sol·licitar l'inici del procediment de valoració de dependència a l'oficina de Benestar Social del seu territori.

No. La persona beneficiaria participa en el finançament del servei segons la seva capacitat econòmica personal. La capacitat econòmica es determina en funció del grau de dependència, de la renda i del patrimoni de la persona sol•licitant.

El cost del servei és el mateix, tant si s’ocupa una plaça subvencionada com en un centre col•laborador o en un centre públic.

Les diferents Comunitats Autònomes, entitats assistencials i socials posen a disposició de les persones amb demència i els seus familiars un conjunt de serveis i recursos, destinats a satisfer les diverses necessitats que poden sorgir en l’atenció d’una persona amb demència. Entre ells destaquen: l’atenció domiciliària, la teleassistència, els centres i hospitals de dia i les residències.

Atenció domiciliària

El servei d’atenció a domicili és un servei que té la finalitat de donar suport personal, atenció i ajuda a persones en situació de falta d’autonomia personal. Destaquen els serveis relacionats amb l’atenció de les necessitats domèstiques o de la llar: neteja, rentat, cuina i altres; i els serveis relacionats amb la cura personal, en la realització de les activitats de la vida diària (higiene personal, ajuda en el vestir i menjar, etc.).

Es pot accedir a aquest servei de forma privada o de forma subvencionada. Quan el servei està subvencionat per l’administració la seva duració és variable en funció de la situació socio-familiar; de les necessitats de la persona en situació de dependència i de la intensitat del servei que correspongui a la persona segons el seu grau i nivell de dependència i dels serveis compatibles prescrits.

Teleassistència

És un recurs tècnic de supervisió a domicili a través del telèfon que actua a nivell preventiu les 24 hores del dia.

La teleassistència domiciliària, encara que la seva instal•lació està contraindicada en persones amb demència que viuen soles, acostuma a ser de gran ajuda per als familiars, que conviuen amb la persona amb demència en el cas que necessiti sol·licitar ajuda.

Hospitals i centres de dia d'orientació terapèutica

Són centres d'atenció diürna que tenen entre els seus objectius específics la rehabilitació de dèficits i l'estimulació cognitiva. En ells es realitzen activitats de psicoestimulació cognitiva, motriu i psicoafectiva. Al mateix temps també contemplen el manteniment de les activitats de la vida diària i la reeducació d'habilitats.

Els seus objectius específics són: rehabilitar i restituir dèficits; estimular, demorant la pèrdua progressiva de les capacitats; optimitzar les capacitats funcionals residuals; i pal·liar, substituint necessitats. Centres i hospitals de dia assistits

Els centres i hospitals de dia assistits ofereixen supervisió i assistència a les activitats de la vida diària, al mateix temps que complementen l'atenció pròpia de l'entorn familiar. Entre els objectius d'aquests dispositius es troben: oferir un entorn adequat i adaptat a les necessitats de les persones amb deterioració; afavorir el manteniment de la seva autonomia i proporcionar suport a les famílies en l'atenció al seu familiar amb demència.

Les residències assistides Són un servei d'acolliment residencial de caràcter permanent, o temporal, i d'assistència integral a les activitats de la vida diària per a persones amb demència. L'accés pot ser de forma privada o subvencionada.