Barcelona Alzheimer Treatment & Research Center

“Diaris sense memòria: setze relats per a no oblidar”

Tot és veritat / i tot és mentida, 

deixa’m que t’ho digui / la meva memòria, 

que un dia recorda / i l’altre oblida. 

Joan Carles Rodrígues va nèixer a Barcelona i col·labora des de fa un temps amb Fundació ACE. Ha escrit “Diarios sin memoria”, un recull de setze relats per a no oblidar. Amb aquests relats Rodríguez pretén sensibilitzar els lectors de les característiques de l’Alzheimer, una malaltia que incideix de manera cruel sobre el patrimoni més íntim de les persones: la memòria. La ironia, l’anècdota i la metàfora són utilitzats com a vehicle d’expressió amb interés descriptiu i conscienciador.

Tal com apareixa la contraportadora d’aquest llibre, l’objectiu principal de Fundació ACE és el foment de la recerca, la difusió i la docència, així com el diagnòstic i tractament dels transtorns cogntius i de la conducta, particularment de la malaltia de l’Alzheimer i altres demències similars.

Un altre dels objectius de la entitat també és atendre i protegir les persones amb demència mitjançant l’exercici de tutories i el suport a l’entorn familiar, afavorint la informació i educació sanitària.

L’autor, explica que mentre escrivia el llibre es va adonar de la crueltat de l’Alzheimer i, al mateix temps, de la necessitat de visibilitzar aquesta situació, que per a molts familiars i malalts és encara un estigma. En alguns dels fragments més significatius d’aquesta obra queda palesa la cruesa de la lluita que, diàriament, afronten les persones, els familiars i els cuidadors que conviuen amb l’Alzheimer:

“A vegades no sé qui sóc i és culpa d’aquest mirall on no em reflecteixo, on no em reconec. Sens dubte l’han posat ells, aquests desconeguts que intenten despistar-me amb els seus miralls embruixats. No sé quants n’he trencat ja, potser dotzenes, però ells inisteixen en tornar a posar-los, ignorant que no aconseguiran res. A vegades no sé qui sóc però estic segur que aquest que es reflecteix als seus miralls no sóc jo”. – Extracte de la pàgina 48.

“Vull ser sincer amb tu i explicar-te que l’edat està començant a ser antipàtica. I ja no em refereixo a la meva pell o les meves arrugues, ni al meu reuma, ni tan sols a la maleïda pròstata que fa anys que m’impedeix dormir amb normalitat. Em refereixo al cap. A aquest calaix on creiem que ho mantenim tot amb cert ordre i on anem quan necessitem trobar alguna cosa. Ara sembla que està tot remenat i moltes vegades ja no trobo el que busco. Però, curiosament, sempre sé on es troben certes coses. Com tu. Com el teu record”. – Extracte de la pàgina 51.

Joan Carles Rodríguez explica que visibilitzar la malaltia és una bona manera d’ajudar a les persones que la pateixen d’una manera o una altra a saber que no estan soles, que hi ha més gent com ells/es i, no només això, sinó que hi ha moltes altres persones que cada dia hi treballen per a aconseguir, qui sap si algún dia proper, vèncer l’Alzheimer.

 DSC_0215