La Unitat d’Atenció Diürna reprèn els Tallers de Memòria per via telemàtica

La Unitat d’Atenció Diürna de Fundació ACE ha reprès els Tallers de Memòria aquesta setmana, una iniciativa que ha estat molt ben acollida per part de tots els usuaris i usuàries. Els tallers, que han passat a impartir-se ara per via telemàtica, estan coordinats pel psicòleg avaluador Joan Hernández i la terapeuta ocupacional Maribel Vera.

A les primeres sessions, els usuaris i usuàries han compartit els seus escrits sobre com estan vivint aquestes setmanes de pandèmia pel COVID-19. Així, Pedro Rojas assegura que “el coronavirus ens fa quedar-nos a casa i, si sortim, hem de portar la mascareta, però així estaré content sense perill”. Andrés Sánchez explica que “vaig patir un ictus i he continuat en confinament i, si surto al carrer, només camino un quilòmetre perquè he de vigilar amb la cama”. Per la seva banda, Josep Lluís Manobens considera que “aquesta pandèmia és una experiència nova i molt seriosa. Tenim sort de no tenir cap familiar ni amic contagiat i espero que es trobi remei aviat".

La importància de les rutines i els horaris

Hi ha usuaris i usuàries que han creat les seves pròpies rutines i reconeixen que no estan portant tan malament el fet de continuar-hi confinats. Per exemple, l’Enrica recorda que la seva filla, que viu a València, va venir a visitar-la quan es va declarar l’estat d’alarma i ja no va poder marxar. Per ella ha estat “una alegria perquè així no em quedava sola a casa”. Entre les dues, s’organitzen un horari i unes activitats cada dia: “Fem gimnàstica, exercicis de memòria, netegem, cuinem, juguem a l’Scrabble, mirem pel·lícules, caminem pel pis i fins i tot fem mandales”.

El cas de Gonzalo Vidal-Quadras és al contrari: li va agafar la situació passant el cap de setmana a Puigcerdà i des d’allà es connecta als tallers. Ell i la seva dona han adquirit noves rutines, però tot i això es pregunta: “Com és possible que, avui dia, ens haguem de recloure perquè ha aparegut un nou enemic de la salut per sorpresa sense que l’haguem previst i sense estar preparats?”. Un altre usuari, Josep Serrano, afirma que “he sentit por al contagi i m’ha sorprès molt la importància mundial d’aquest virus”.

També la Pilar Abril ha compartit en el taller que “cada dia oblido més coses i em trobo més despistada, però tinc moltes ganes de tornar a les classes presencials, perquè m’airegen, m’alegren i resulten molt tonificants. He tingut molta sort amb el professor i els companys”. I en Ferran reconeix que “mai no havíem estat tants dies sols la meva dona i jo, i ens ha anat tan bé!”.

Hi ha moltes més sensacions que han compartit en aquestes primeres sessions els i les participants dels Tallers de Memòria. Per a Fernando Rincón “ha suposat una situació d’allunyament físic de tothom, tot i les noves tecnologies. El confinament m’ha donat l’oportunitat de poder llegir sense limitació de temps i d’ordenar la meva biblioteca”. I l’Adriana afirma que “estava confinada i no tenia recepta d’un medicament per a la depressió. Vosaltres l’heu pogut aconseguir. No us podeu imaginar com us estimo a tots i totes!”.

Els tallers d’estimulació de la memòria estan dirigits a persones que presenten pèrdues de memòria. Aquest tipus d’intervenció terapèutica fa viable el manteniment durant el major temps possible de l’autonomia funcional en la vida diària de la persona afectada. Els grups de tallers de memòria són reduïts, amb un màxim de set persones, i l’usuari assisteix a dues sessions setmanals d’una hora i mitja de durada.

Més informació en aquest enllaç.