La fundació:
Blog
Les fases de l’Alzheimer
Una de les preguntes més freqüents que rebem els professionals que ens dediquem a la malaltia d’Alzheimer és sobre l’evolució.
Quant dura, com se sap en quina fase estem... no són preguntes de fàcil resposta. No hi ha dos Alzheimers iguals, com tampoc hi ha dues demències iguals.
Per inaugurar el bloc de Fundació ACE intentaré fer un resum del que sabem, posant en context la malaltia d’Alzheimer i la demència.
Segons el que sabem fins ara, la malaltia d’Alzheimer és el tipus de demència més comú. Es tracta d’una malaltia evolutiva i, actualment, no té cura.
El deteriorament funcional i cognitiu de cadascú depèn de molts factors com, per exemple, el tractament i l’estil de vida que segueixi la persona afectada.
Actualment la malaltia d'Alzheimer es considera un continu des de l'aparició dels primers canvis en el cervell fins que es manifesten els símptomes i es desenvolupa la malaltia. Aquests canvis en el cervell poden aparèixer fins a una o dues dècades abans de l'inici de la simptomatologia (fase "preclínica").
Posteriorment, comencen els primers símptomes en forma, per exemple, d'oblits d'informació nova, noms o cites, o de lleus dificultats per trobar paraules, però sense interferir-ne en les activitats del dia a dia. És a dir, la persona continua realitzant les seves activitats amb més esforç, però satisfactòriament i de forma autònoma (fase anomenada "deteriorament cognitiu lleu").
En el moment en què els símptomes cognitius repercuteixen en les activitats de la vida diària, necessitant de l’assistència d'una tercera persona per a realitzar-les, el pacient entra a la fase coneguda com a demència. Dins d'ella, podem diferenciar tres etapes.
Fase lleu
Les coses que acostumàvem a fer bé comencen a no sortir tant bé.
Durant aquesta fase ens costarà un esforç extraordinari aprendre coses noves, com el funcionament del mòbil nou o d’un control a distància de la televisió. També ens costarà recordar el nom d’alguns coneguts.
Durant la fase lleu es produeix la pèrdua funcional de les activitats de la vida diària més elaborades, és a dir, l’afectació en les anomenades activitats instrumentals complexes. Aquestes són les que per a dur-les a terme requereixen processar mentalment una idea o acció, programar-la i executar-la, com per exemple realitzar gestions econòmiques (pagar factures, etc...) o controlar la medicació.
Fase moderada
A la fase moderada es comencen a perdre operacions concretes que s’han adquirit dels 7 als 12 anys.
La segona fase de la malaltia s’inicia quan les capacitats instrumentals més simples de la vida diària es comencen a desestructurar, és a dir, quan es perd la capacitat de desenvolupar situacions que en permeten la supervivència i l'autocura.
La persona amb Alzheimer en fase moderada perd competències per a fer la compra, utilitzar els diners o seguir una dieta o una higiene adequada. S’inicia la pèrdua d'interacció amb l’entorn, apareix o empitjora l’egocentrisme previ i la incapacitat d'adaptar-se als canvis de rutina i centrar-se en els estímuls.
Fase greu
És en aquesta fase quan s’acaba desestructurant la capacitat sensorial i motora que s'originen amb el naixement i fins els 2 anys.
La tercera i última fase de l’Alzheimer es caracteritza per la pèrdua progressiva de les capacitats més bàsiques de la vida diària, com l’alimentació, la higiene i el control dels esfínters urinari i fecal.
En aquest moment, les persones amb demència precisen d’ajuda per dur a terme la seva atenció bàsica, perquè ja no aconsegueixen entendre la informació que perceben els seus sentits i estan incapacitades per interactuar amb l’entorn. A més, ja han perdut la capacitat de manipular objectes i, un cop que aquests desapareixen de la seva vista, no poden entendre que encara existeixen.
La pèrdua de les capacitats funcionals segueix l’ordre invers a com han estat adquirides i, en la seva última etapa, a les persones amb Alzheimer només els queda la memòria emocional (un somriure, una abraçada o un petó), però sense entendre el quan, qui i el per què.
DRA. MERCÈ BOADA
Membre fundador i directora mèdica de Fundació ACE