ENTREVISTA:

SOCRATES, la robòtica enfocada a les persones amb deteriorament cognitiu i demència

SOCRATES és un programa impulsat per la Comissió Europea que investiga la robòtica social, enfocant-la molt especialment en la gent gran. Està composat per 15 joves investigadors en formació, més de 20 investigadors sènior de 7 universitats europees diferents, i 8 empreses o centres, entre els que es troba Fundació ACE. 
 

Per saber més sobre el projecte, hem parlat amb Guillem Alenyà i Antonio Andriella, de l’Institut de Robòtica i Informàtica Industrial CSIC-UPC.

1. De quina hipòtesi parteix el Projecte SOCRATES? 

Partim de la necessitat dels cuidadors de tenir eines avançades que estimulin les persones amb dèficits cognitius. En aquest sentit, creiem que els robots, que programem per tal que s’adaptin a les necessitats de les persones i les ajudin de maneres diferents, poden ser molt convenients. 

Així doncs, amb l’excusa d’un joc d’estimulació cognitiva -un tauler de peces que cal ordenar- que ha estat dissenyat en col·laboració amb Fundació ACE, generem interaccions per tal que el robot ajudi a la persona amb demència a superar el repte. 

2. Expliqueu-nos quin tipus de robot esteu construint en el projecte SOCRATES? 

Utilitzem un robot TIAGo, de l’empresa PAL Robotics, que és part del consorci. Aquest robot té moltes capacitats que utilitzem, com ara un braç manipulador, càmeres i capacitat de parla. El que centra els nostres esforços és fer que el robot canviï el comportament depenent de les reaccions de la persona i l’ajudi a acabar la tasca el millor possible. 

Així doncs, el robot recorda la tasca, anima, dona pistes i fins i tot manipula les peces si estan mal posades. I, d’altra banda, el cuidador pot configurar el comportament del robot de manera que posi les coses fàcils, per animar, o difícils, per estimular. 

El proper que farem són experiments amb el robot a l’hospital de dia, i no descartem que més endavant les persones amb deteriorament cognitiu puguin endur-se’l a casa per ajudar-los a fer els deures que els hagi posat el  terapeuta.

3. Com pot ajudar un robot a un pacient d’Alzheimer?

La comunitat científica creu que els robots tindran un rol molt important en la majoria de tasques de la vida diària, com per exemple, menjar, vestir-se, netejar-se, donar suport, o incentivar el contacte social. A més, per a persones amb Alzheimer o altres demències, els robots també tindran un paper rellevant en l’estimulació de les activitats cognitives. 

A banda, el que intentem aportar de diferent amb el nostre projecte és la visió que el robot pot ajudar també als cuidadors i metges, oferint-los dades precises i de primera mà sobre les persones ateses.

4. Quina és la reacció general dels usuaris als ser atesos per robots?

L’efecte novetat és molt important, i al principi tothom està molt content. Però la hipòtesi que volem validar, amb experiments a llarg termini realitzats a Fundació ACE, és l’efecte beneficiós d’aquests robots quan passa la novetat inicial. 

En aquest punt és important no crear falses expectatives: els robots actuals, contràriament al que estem acostumats a veure a les pel·lícules, són capaços de fer poques coses, actuen lentament, i no fan massa variacions. 

5. Creieu que els robots poden suposar una solució davant l’augment en el nombre de persones amb demència pronosticats de cara al 2050? 

Segur que si. Cal però oblidar la visió que tenim d’un robot capaç de fer qualsevol cosa. Els robots, igual que les màquines i electrodomèstics actuals, seran orientats a tasques específiques.

6. Penseu que en un futur es pot arribar a substituir en gran mesura a les persones per robots en l’àmbit de l’atenció sanitària, com ja passa en altres sectors?

No m’ho sembla pas. L’atenció a les persones requereix molta intuïció i sentit comú, que és molt difícil de programar. Jo crec que més aviat els robots seran una eina que ajudarà a millorar la qualitat del temps que els professionals sanitaris dediquen a les persones. D’altra banda, si aconseguim fer robots que ajudin en tasques quotidianes, afavorirem l’empoderament i la independència de les persones amb dificultats.

7. Quan calculeu que la robòtica social pot arribar a ser una realitat pel dia a dia de les persones amb demència?

La robòtica social que no requereix contacte, on el robot és poc més que un embolcall per a una intel·ligència artificial, la tenim molt a prop. La robòtica social que requereix contacte, on el robot ha d’agafar objectes, interaccionar físicament amb persones, o interactuar amb equipament de l’entorn, és molt més difícil i encara trigarem en veure coses més enllà de prototips de recerca.