La fundació:
notícies

Identifiquen el paper d'un receptor en la formació d'anticossos després de la vacunació


Investigadors liderats pel doctor Santos Mañes del Centre Nacional de Biotecnologia (CNB-CSIC), entre els quals es troben científics de Fundació ACE, han descobert una nova funció de CCR5 que explicaria per què el sistema immune no funciona adequadament en individus amb deficiències en CCR5 que s'enfronten a certes infeccions virals o estan sota tractaments d'immunoteràpia.

El treball, publicat a la revista 'EMBO Journal', mostra les dades obtingudes en un model de vacunació experimental en ratolins. El receptor CCR5 contribueix a la mobilitat de diferents tipus de leucòcits, incloent els limfòcits T CD4+ necessaris per generar respostes immunes potents tant a nivell cel·lular com en la producció d'anticossos. A més, CCR5 és un correceptor necessari per a la infecció pel virus de la sida.

El gen responsable de la producció de CCR5 pot presentar canvis en la seva seqüència (anomenats polimorfismes) que afecten la seva funció. Aquest és el cas del polimorfisme conegut com CCR5[delta]32, present en un 1% de la població espanyola, els portadors de la qual són resistents a la infecció pel virus de la sida (VIH), però curiosament presenten amb major freqüència complicacions letals després de la infecció pel virus de la grip i el virus del Nil occidental.

Raquel Blanco, investigadora del CNB-CSIC, explica que "en ratolins que manquen de CCR5 es produeixen menys citocines i anticossos d'alta afinitat en resposta a una segona exposició a l'antigen, és a dir, no tenen una memòria eficient per a la protecció a llarg termini".


Nova línia de recerca

Segons els investigadors, aquestes noves dades podrien indicar que les persones portadores del polimorfisme ccr5[delta]32 o d'uns altres que afecten a CCR5 presenten respostes immunes deficients davant d'alguns virus. Així mateix, obren una nova línia de recerca per determinar si els individus amb polimorfismes de CCR5 generen respostes d'anticossos protectors efectives després de ser vacunats contra virus com el de la grip o, en un futur, el virus causant de la COVID-19.

En aquest treball, a més dels científics del CNB-CSIC, han participat investigadors de Fundació ACE, del Centre de Biologia Molecular Severo Ochoa (CBMSO-CSIC-UAM), de l'Institut de Química Avançada de Catalunya, de la Universitat de Freiburg, de l'Escola Tècnica Superior d'Enginyeria de la Universitat Pontificia Comillas de Madrid, de l'Hospital de Valme, dels CIBER de malalties hepàtiques i digestives (CIBER-EDH) i malalties neurodegeneratives (CIBERNED) i de l'empresa bioinformática sevillana CAEBI.
 

També et pot interessar ...

Fundació ACE i UIC Barcelona signen un conveni de col·laboració per a la recerca sobre l'Alzheimer

05/02/2018Recerca
Fundació ACE i UIC Barcelona signen un conveni de col·laboració en la recerca de l'Alzheimer   El director general de Fundació ACE - Barcelo...