.
Aloysius "Alois" Alzheimer va néixer a Marktbreit el 14 de juny de 1864. Va estudiar medicina a la Universitat de Berlín, on es va doctorar a 1987. L’any següent va començar la seva carrera professional a un hospital per a malalties mentals de Frankfurt tot i que seria a l’Hospital Psiquiàtric de Munich on va poder desenvolupar la major del seu treball. Allí va conèixer al neuròleg Franz Nissl (1860-1919), el mètode del qual va fer servir Alzheimer per gran part del seu treball en patologia cerebral.
El 4 de novembre de 1906, durant la 37º Conferència de Psiquiatria del Sud-est Alemany va presentar la comunicació “Sobre una malaltia específica del còrtex cerebral” (Alzheimer A. Über einen eigenartigen schweren Erkrankungprozeb der Hirnrinde. Allegemeine Seitschrift für Psychiatrie una Psychisch-Gerichtliche Medizin. 1907; 64:146-148).
Aquesta va ser la primera publicació on s’identifiquen els símptomes de la malaltia que avui coneixem com d’Alzheimer. Ell havia observat en els pacients símptomes com la pèrdua de memòria, desorientació, al·lucinacions, etc. Fou en l’anàlisi post mortem dels cervells, que va trobar plaques acumulades d’una substància anòmala (amiloide) i acumulacions de matèria fibrosa a les neurones. El neuròleg ho va reflectir en la publicació que va posar cos al descobriment d’aquesta nova malaltia.
Alzheimer va morir als 51 anys d'un atac al cor el 19 de desembre del 1915. Des d'aleshores, els avenços en el què s'anomena la malaltia de l'oblit han augmentat notablement tot i que encara queda un llarg camí per esbrinar quines són les causes de la malaltia i, si fos possible, com curar-la.