Blog:
Ace

Blog | Confinament i teràpia ocupacional

El 16 de març del 2020 es va produir un canvi important: un canvi que va sobrevenir de manera brusca, interrompent l'activitat de gran part de la població, treball, educació, lleure i el de tot el seu entorn. Avui m'agradaria parlar de com va ser aquella situació per a les persones amb demència i, concretament, per a aquelles que acudeixen a fer tractament en centres i hospitals de dia.

Tot i que l'activitat dels centres de dia abasta només unes vuit hores, per a ells i els seus familiars va ser especialment complicat haver de romandre tot el dia a casa, sense poder fer les activitats programades per treballar les àrees que tenen afectades i les conservades, o senzillament per distreure la ment de tot el que passava a l'exterior.

D'altra banda, la pandèmia va col·laborar en la sensació de preocupació, ansietat i aïllament social que va empitjorar la situació particular de cadascuna de les persones afectades i dels seus familiars.

És a dir, un dia qualsevol, els nostres usuaris, persones amb demència veuen com se suspenen les rutines i activitats que feien cada dia. Els dies es tornen llargs, tediosos i buits, amb l'afegit de l'estrany de la situació. Una situació que ja seria preocupant només amb la informació que rebem de les notícies o telenotícies, la incertesa afecta tothom en general.

Molts dels cuidadors familiars van estar sols durant el confinament més sever: van haver de realitzar les activitats de forma aïllada i va ser també un moment difícil per a ells gestionar aquesta situació i l'estrès que els ha pogut ocasionar en algun moment, sense comptar amb ajuda física externa.

En altres casos, depenent de les característiques del pacient, va ser un temps per poder estar en família i gaudir de moments que en una situació normal a causa del ritme diari que portem no poden disposar.

L'aïllament i els símptomes de la demència

A Ace Alzheimer Center vam poder observar de primera ma que, en molts dels casos, tota aquesta situació i factors van incrementar els símptomes negatius.

Símptomes com episodis de desorientació, ansietat, alteracions en el son que van requerir canvis en la medicació i que es van poder fer a temps gràcies al ràpid i exhaustiu desplegament de l'atenció virtual que el nostre equip de neuròlegs, geriatres, i altres professionals.

Per a ells, com per a l'equip de persones que ens dediquem a l'atenció, era evident que la conseqüència de trencar de forma dràstica totes les activitats i rutines diàries de les persones amb Alzheimer, tan importants per als nostres usuaris, era l'empitjorament de la salut física, psíquica i emocional.

El nostre equip va haver de realitzar fins i tot intervencions telefòniques de suport emocional en aquests casos complicats en què la saturació era elevada, afectant la convivència diària del pacient i familiar.

Per suposat, no va ser de la totalitat dels casos. Hi havia qui es va adaptar molt bé a la situació, depenent de la fase en què es trobés la malaltia, o pel fet de romandre convivint en un entorn conegut, amb les persones essencials, no els va provocar cap simptomatologia.

Vam veure, també, com gràcies a la inventiva, imaginació i creativitat dels seus familiars la majoria de les persones van poder fer activitats necessàries i indispensables per al seu tractament mentre romanien a casa.

Teràpia Ocupacional: la gran aliada per a les persones amb demència

L´activitat és l´eina essencial de la Teràpia Ocupacional. Mitjançant ella, fem un manteniment de les funcions cognitives, físiques i emocionals.

Els usuaris que van poder continuar realitzant diferents activitats al domicili malgrat la pandèmia van notar la seva eficàcia.

Va ser crucial per al manteniment de les seves activitats diàries bàsiques i instrumentals i avançades amb les limitacions del confinament.

A més de poder mantenir les seves capacitats, evitant així un possible agreujament de la situació personal de cadascú, poder continuar amb les activitats amb les que estaven acostumats, fomentar les rutines i realitzar activitats en família, va ajudar els nostres usuaris a mantenir les seves capacitats cognitives i funcionals i augmentar-ne el benestar.

El paper d'Ace durant el confinament

El personal d'Ace Alzheimer Center va estar en contacte telefònic cada dia durant tot el confinament, amb totes les famílies i afectats, donant suport emocional, escolta i solució als problemes que sorgien.

Des d'Ace, se'ls va facilitar material cognitiu per poder fer exercicis d'estimulació cognitiva a casa, amb pautes per als familiars de com dur-los a terme.

Un altre pilar del manteniment va ser l'exercici físic. En produir-se el confinament sever va tenir efecte en l'activitat física dels nostres pacients i per això també se'ls van facilitar exercicis senzills per poder fer a casa amb objectes que poguessin tenir o poder comprar als establiments que estaven permesos la seva obertura.

Entre moltes de les recomanacions que es van fer hi havia coses tan quotidianes però tan útils com: 

• Gimnàstica a casa: pujar o baixar escales en algun moment del dia, caminar per casa fent diferents tipus de passos.
• Manualitats senzilles per poder realitzar a casa, amb els materials dels que disposaven.
• Cuina: van poder fer receptes amb ajuda, o preparacions senzilles.
• Estimulació cognitiva: diferents exercicis cognitius depenent del seu estat cognitiu. Així mateix, també se'ls va aconsellar com dur-los a terme, quin moment del dia és més adequat i quines són les condicions ideals per afavorir la concentració.
• Ball: moure el cos al compàs de la música.
• Visionar pel·lícules antigues: poder recordar el nom d'artistes de la seva època, quines pel·lícules van fer...
• Ajudar en les tasques domèstiques, fer massatges o relaxació, trucar a familiars o vídeo trucades, ús de tauletes, jocs d'ordinador, escriure un diari, escoltar la ràdio, música…

L'esperada tornada a la normalitat

Adaptar-se a aquests canvis no va ser una tasca fàcil, però sens dubte les persones amb Alzheimer i els seus cuidadors va ser els que van rebre de manera més clara el cop.

Des d'Ace Alzheimer Center vam poder adaptar-nos per oferir l'activitat i la teràpia ocupacional que es feia al centre a casa seva. Va ser, fonamentalment, una feina constant de personalització per atendre individualment les necessitats de cada persona i de cada família.

La incorporació dels tallers de memòria virtuals que van arribar passats uns mesos, ens va permetre també explorar noves maneres de realitzar aquesta teràpia de forma no presencial per mantenir, en la mesura del possible, les capacitats cognitives de la persona. A més de ser una activitat molt positiva, va ser molt ben acollida per part d'usuaris i familiars.

Ens va permetre treballar a distància de forma virtual, de manera molt diferent de la que estem acostumats, sense la proximitat amb la que estem habituats, però connectats.

MARIBEL VERA

Terapeuta ocupacional de la Unitat d'Atenció Diürna d'Ace Alzheimer Center Barcelona