La fundació:
Blog

BLOG | L'ictus i les seves conseqüències

Una de les patologies neurològiques més freqüents i que major impacte té en la població és l’ictus o malaltia cerebrovascular. Per fer-nos una idea de la seva freqüència, es diu que a Espanya es produeix un ictus cada 6 minuts.

L’ictus és un trastorn neurològic agut degut a un problema circulatori en el cervell que s’inicia bruscament, pel que és molt important actuar de forma àgil per portar a la persona davant d’un metge. L’ictus és una de les causes principals de mort i discapacitat, pel que la seva detecció i el seu tractament precoç són fonamentals.

Un adequat control i tractament dels factors de risc vascular, com són la hipertensió arterial, la diabetis, l’excés de colesterol o l’obesitat, així com l’abandonament del tabaquisme podrien prevenir 9 de cada 10 ictus. Tot i que existeixen altres factors de risc que no es poden modificar, com l’edat avançada o la història familiar, és necessari i recomanable portar una vida saludable per a prevenir-lo.

Com es produeix un ictus?

Quan el cervell no rep el flux sanguini de forma adequada pateix extremadament, per això cada minut compta, perquè en aquest temps s’estan morint milers de neurones. “Temps és cervell”, per dir-ho d’alguna manera: d’aquí la importància d’actuar ràpidament i alertar els serveis d’emergència quan es detectin els primers indicis d’un ictus.

Existeixen dos tipus d’ictus, segons el mecanisme que produeix el problema circulatori a nivell cerebral:

  • Ictus isquèmic: es produeix quan un coàgul obstrueix una artèria del cervell. Aquest coàgul pot haver-se format localment a la paret de l’artèria, per una placa d’ateroma (de colesterol), o provenir del cor (per malalties cardíaques com la fibril·lació auricular). En obstruir-se l’artèria, impedeix que arribi suficient sang al cervell, pel que les neurones no poden funcional correctament i acaben morint (per falta d’oxigen i nutrients). És el tipus més freqüent.
  • Ictus hemorràgic: succeeix quan es trenca un vas sanguini del cervell, generant-se un sagnat dins del mateix, amb danys a les neurones i conseqüències nefastes.
Signes de l’ictus i les seves seqüeles

Ara bé, la gran pregunta: com podem detectar l’ictus?

Els símptomes més freqüents són la pèrdua brusca de força en una extremitat, la desviació sobtada de la comissura bucal, la impossibilitat per parlar o per comprendre, l’afectació sobtada de la visió en un o ambdós ulls, o la pèrdua sobtada de l’equilibri o l’estabilitat.

Si detectem aquests símptomes en alguna persona propera, el que hem de fer és alertar de forma immediata els serveis d’emergència, explicant els símptomes percebuts i l’hora d’inici dels mateixos, així com romandre al costat de la persona que el pateix. Les seqüeles que poden derivar d’un ictus depenen del tipus d’ictus que s’hagi patit i de l’àrea cerebral afectada. La discapacitat generada per un ictus abasta problemes motors, cognitius i conductuals que limiten les activitats de la vida diària.

Amb l’objectiu de disminuir l’impacte del dany cerebral produït i facilitar la reincorporació a l’activitat quotidiana, és molt important realitzar una fisioteràpia precoç. Inicialment, la fisioteràpia passiva és de major importància per evitar deformitats, contractures o postures anòmales. Posteriorment, quan la situació del pacient s’estabilitza, és important començar una rehabilitació activa, amb exercicis i tècniques d’estimulació sensorial per activar la mobilitat i la marxa, la coordinació i la destresa manual. En el cas que la parla hagi estat afectada, la logopèdia pot ajudar a recuperar part del dèficit.

En la mesura del possible, una vegada el pacient hagi sigut donat d’alta de l’hospital o del centre corresponent és convenient continuar fent els exercicis indicats en el domicili.

Ictus i demència

Finalment, s’ha de senyalar que els pacients amb demència també tenen un risc augmentat de patir un ictus degut a la seva edat i a que en moltes ocasions presenten factors de risc vascular. És pel que hem d’estar alerta davant els possibles símptomes d’alarma d’un ictus per poder actuar precoçment i, sobretot, fomentar un estil de vida saludable, sense oblidar l’exercici físic o, si és necessari, recórrer a la fisioteràpia per ajudar a estimular la mobilitat i la marxa i prevenir l’impacte que aquests factors de risc poden ocasionar sobre la salut vascular del seu cervell.

DRA. ESTER ESTEBAN

Neuròloga Fundació ACE

Professora associada de la Facultat de Medicina i Fisioteràpia de la Universitat Internacional de Catalunya

També et pot interessar ...

BLOG | Les fases de l'Alzheimer

03/11/2020Notícies
La Dra. Mercè Boada ens explica les tres fases de l'Alzheimer, amb exemples concrets sobre el comportament de la persona amb demència en funció de la fase en la que es trobi.