.
“Era de nit i plovia, em vaig girar i la vaig mirar als ulls...” Amb aquest vers comença la lletra que han creat un grup d’alumnes de l’escola Arrels, de Solsona. El que va començar com un projecte solidari de l’escola s’ha convertit en un himne que ha commogut la societat catalana. La cançó es titula “No em demanis que et recordi“, que és el principi de la tornada i que vol ser la crida dels malalts d’Alzheimer.
Des d'ara ja es pot veure el videoclip del tema, interpretat per Salva Racero, de Lax'n Busto. Tal i com destaca l'inici del vídeo, és un homenatge als familiars i cuidadors de les persones amb Alzheimer.
L’himne va sorgir de la idea de fer un pas més en la sensibilització sobre la malaltia d’Alzheimer, en col·laboració amb l’AFA (Associació de Familiars d’Alzheimer de Solsona). Tal i com explica la pàgina web de l’escola, els alumnes ja havien organitzar una caminada per l’Alzheimer però es vàren adonar que no arribaven a tots els públics i que estava condicionat per la distància física.
Era de nit i plovia, em vaig girar i la vaig mirar als ulls. Tenia por i jo ho sentia, veure’m a mi la va animar. A trista veu va deixar anar que algun dia no podria recordar. I amb la por al cos em va suplicar que quan ja no sabés el meu nom no la deixes d’estimar.
No em demanis que et recordi. Explica’m tots aquells moments junts. Agafa’m fort la mà, fes força i no la deixis anar… No la deixis anar.
Amb la mà al cor em va insinuar que malgrat tot mai no em podria oblidar. Va aixecar el braç molt lentament, Es va apropar i molt suament em va acaronar.
No em demanis que et recordi. Explica’m tots aquells moments junts. Agafa’m fort la mà, fes força i no la deixis anar… No la deixis anar.