Alzheimer:
Consells
Per al cuidador
Els cuidadors professionals coneixen bé les dificultats que suposen les cures dels pacients amb demència. Per això poden ajudar a què les famílies aprenguin a cuidar, coneguin els aspectes més importants en el manteniment de la salut i no caiguin en situacions freqüents de sobreprotecció i esgotament.
Aquí reflectirem una sèrie de propostes útils per “cuidar el cuidador”, amb l’objectiu que la seva qualitat de vida no es deteriori:
És molt important que el cuidador del pacient sàpiga reconèixer que necessita ajuda, i que això no el distraurà de la seva tasca de tenir cura, sinó que el farà més eficaç.
És necessari acceptar que les reaccions d’esgotament són freqüents i fins i tot previsibles en el cuidador. Són reaccions normals davant d’una situació “límit”, però que necessiten suport. Si es detecten aquests signes/reaccions, convé no ocultar-los per no voler assumir que s'està al límit de forces, ni tampoc per por a no ser un cuidador excel·lent.
Sol·licitar informació i formació adequada sobre aspectes mèdics de la malaltia: evolució futura, possibles complicacions, medicació, coneixements pràctics per afrontar els problemes derivats com la nutrició, higiene, adaptació de la llar, mobilitzacions del pacient... Tot això afavoreix la sensació de control i d’eficàcia personal.
Mantenir-se motivat. Autoreforçar-se en els èxits, felicitant-se a un mateix per totes les coses bones que va fent. No fixar-se només en les deficiències i errors que tinguin.
Saber posar límit a les demandes excessives del pacient. S’ha de saber dir “no”, sense sentir-se culpable per fer-ho.
Planificar les activitats de la setmana i del dia. Establir prioritats en les tasques diferenciant l’urgent de l’important. Decidir quines coses no podrà realitzar amb bastanta probabilitat. La manca de temps és una de les principals causes de preocupació.
Nutrició i envelliment
L’envelliment suposa una sèrie de canvis en les persones que podem resumir de la següent manera:
-
Variacions del pes i la talla.
-
Malalties dentals i periodentals, així com falta d'algunes dents.
-
Alteracions sensorials com atrofia del bulb olfactori o disminució de la salivació, del gust i de la sensibilitat del centre de la set.
-
Modificació de la composició corporal.
-
Alteració de la resposta immunitària.
-
Tendència a l’estrenyiment degut a canvis en el tracte gastrointestinal, o a una baixa ingesta de líquids, per exemple.
-
Coexistència de malalties físiques i mentals, que incrementen o disminueixen les necessitats nutricionals, i que a més poden limitar la capacitat per obtenir una adequada alimentació.
-
Debilitat física.
-
Canvis en el poder adquisitiu.
-
Aïllament social.
Tot això, sumat a la discapacitat cognitiva pròpia de la malaltia d’Alzheimer, suposa una sèrie de trastorns de la conducta alimentària de les persones afectades. Les repercussions més habituals són: la desnutrició o la malnutrició.
Desnutrició i malnutrició
La desnutrició és la presència d’un balanç negatiu entre allò consumit i allò requerit per l'organisme. En general vindrà determinat per la qualitat i la quantitat de nutrients i per l'ús que en faci l'organisme a l'hora de mantenir un estat funcional òptim. Les seves conseqüències són múltiples, podent ressaltar les següents:
-
Alteracions en el sistema immunitari i el consegüent augment del risc de patir infeccions.
-
Úlceres per pressió.
-
Baixa cicatrització de les ferides.
-
Immobilitat.
-
Síndromes confusionals aguts.
-
Ingressos hospitalaris i augment del temps d’hospitalització.
Activitats a realitzar
-
Un tractament nutricional individualitzat.
-
Dietes molt nutritives i poc quantioses.
-
Mantenir uns horaris regulars.
-
Enriquir els plats amb ou ratllat, olis, nata líquida o rovell de l’ou, entre d'altres.
-
Tenir una especial cura amb la presentació dels plats.
-
Valorar l’ús de suplements nutricionals.
Consells generals
-
Mantenir els horaris regulars.
-
Realitzar àpats freqüents, molt nutritius i poc abundants.
-
Consumir aliments rics en proteïnes com ara carns, peixos, ous i llegums.
-
Menjar lentament en petites quantitats i en cas necessari modificar la textura dels aliments (purés o farinetes, per exemple). Evitar caldos i sopes molt líquids.
-
Incloure la màxima variació d’aliments per evitar dèficits nutricionals.
-
Sempre que es pugui, realitzar exercici físic. Recordi que el millor exercici és caminar.
-
És important beure entre 1 litre i mig i 2 litres de líquid al dia, encara que no hi hagi sensació de set.
-
Si el pacient no s’ennuega, els líquids es poden prendre en forma de caldos, sucs, infusions o aigua.
-
Si s’ennuega sovint quan pren aigua, administrar begudes espesses. Es poden espessir els sucs amb espessants, preparar sopes en forma de purés o substituir la llet per iogurt, natilles o cremes. També es convenient donar gelatines, com una manera d’administrar aigua en forma sòlida.
-
En cas de restrenyiment: és útil prendre 2 o 3 prunes en dejú abans d’esmorzar o un suplement de fibra.
-
Mantenir la higiene bucal.
-
Seguir els consells recomanats pel seu metge.
Reaccions agressives
Una persona amb demència pot percebre una amenaça o perill on no existeix i reaccionar de forma agressiva en situacions que, per les persones que no pateixen aquest tipus de malalties, són anodines. Aquestes reaccions agressives són problemàtiques i difícils de resoldre pel cuidador principal, així com pels membres de la família, ja que aparentment semblen incomprensibles.
Quina pot ser la causa que desencadeni una reacció agressiva?
Pot tractar-se d’una resposta emocional de la persona amb demència en sentir-se rebutjat o en no poder realitzar una activitat correctament. També poden estar motivades per l’ansietat, por o frustració:
-
En no comprendre la situació viscuda.
-
En no recordar com es fan les coses.
-
En no aconseguir expressar els seus sentiments.
-
En no reconèixer la gent del seu entorn.
Què fem?
Aquestes reaccions són sovint una forma que té la persona amb demència d'expressar la seva por o angoixa davant un fet o un gest que no és capaç de comprendre correctament. Gairebé sempre hi ha una causa que desencadena la seva reacció. Descobrir-la és ser capaç de prevenir la seva aparició.
El què no s’hauria de fer
-
No argumenti utilitzant la seva pròpia lògica.
-
No prengui el seu comportament com un assumpte personal.
-
No plori.
-
No li renyi.
-
No exterioritzi les seves pors.
Incontinència
La incontinència, que es defineix a la pèrdua de control de bufeta i/o intestins, és un problema comú entre les persones que pateixen Alzheimer o algun altre tipus de demència, especialment en les últimes etapes de la malaltia.
La incontinència urinària és un dels problemes sanitaris més angoixants que una persona pot patir. Els qui en pateix amb freqüència senten molèsties i vergonya. Aquesta malaltia afecta a aspectes de la vida diària tan fonamentals com el descans, l’exercici d’una activitat laboral i/o les activitats d’oci. Per tant, les conseqüències poden ser no només físiques (lesions cutànies i problemes d’higiene) sinó que també afecta psicològicament a les persones que la padeixen, ja que mostren una tendència a l’aïllament i a la depressió.
Es pot controlar la incontinència en canviar la rutina del pacient, la roba, o l’entorn. Però en un determinat moment, haurà d’acceptar la incontinència com una condició permanent de l’edat. És molt important identificar els diferents tipus d’incontinència urinària per aplicar el pla de cures més adequats i el tractament correcte individualitzat.
Avui sabem que la incontinència urinària no és un procés irreversible i en moltes ocasions pot ser tractada mitjançant fisioteràpia, reeducació dels hàbits del pacients, farmacologia o cirurgia. No obstant, quan això no és possible, s’acut al tractament pal·liatiu.
La prevalença de la incontinència urinària augmenta amb l’edat, sent més freqüent en dones.
Tipus d’incontinència urinària
Incontinència urinaria d'esforç
És la pèrdua involuntària d’orina provocada per un esforç (activitat física, tos, riure, esternuts, etc.). Afecta fonamentalment a les dones de mitjana edat.
Incontinència urinària d’urgència
És la pèrdua involuntària d’orina associada a un fort desig miccional que es produeix com a conseqüència d’una contracció involuntària del múscul detrusor. Afecta a ambdós sexes per igual, sobretot en edat avançada.
Incontinència urinària mixta
En la que es combinen els dos tipus d’incontinència abans mencionats.
Incontinència urinària per sobreeiximent
En la que es produeixen escapaments en forma de goteig sense que el pacient percebi desig miccional. Aquest tipus d’incontinència sempre es secundària a una retenció urinària. Pot produir-se per obstrucció o per lesió neurològica.
Incontinència urinària funcional
S’associa a malalties mentals com l’Alzheimer, el Parkinson o la depressió, encara que el sistema urinari funciona amb normalitat, el malalt és incapaç de controlar la micció.
Causes de la incontinència
Si una persona amb Alzheimer ha començat a perdre el control de la seva bufeta o intestins, el primer pas més important és determinar possibles causes. Haurem de considerar el següent:
Diabetis, vessaments cerebrals, o un desordre dels músculs com la malaltia de Pàrkinson.
O una discapacitat física que fa més difícil que la persona pugui anar al bany.
Les begudes com el cafè, refrescos i te podrien contribuir a la incontinència en produir un efecte diürètic donat que augmenten la necessitat d’orinar.
Consells i passos a seguir
Medi ambient i peces de vestir
-
Assegurar-se que la persona pugui trobar el bany.
-
Evitar obstacles en el seu pas cap al bany i assegurar-se de què el camí està ben il·luminat.
-
Utilitzar roba de la persona simple i pràctica, que sigui fàcil de treure i posar.
-
Considerar l’ús de protectors sobre el llit o bolquers per adults.
-
Mantenir netes les parts sensibles de la pell amb rentats regulars i aplicant cremes o talcs.
Deshidratació
-
És important que el pacient amb Alzheimer continuï bevent líquids per no deshidratar-se.
-
La deshidratació pot crear una infecció urinària i originar incontinència.
Comunicació
-
Motivi la persona perquè li digui quan té la necessitat d’anar al bany.
-
Estar alerta davant les petites indicacions quan la persona necessiti anar al bany. La persona podria estar impacient, passejar d’un costat a un altre, fer ganyotes o sorolls no comuns, etc.
Fer plans d’avançat
-
Observi i reconegui l’horari i la rutina de la persona.
-
Intenti fixar un horari per utilitzar el bany. Exemple: a primera hora del matí, cada dues hores durant el dia, immediatament després de menjar i just abans d’anar-se’n a dormir.
-
Identificar quan passen els incidents i planificar amb temps.
Seguiment
-
Verificar si la persona ha orinat i/o ha anat de ventre.
-
Ajudi’l a netejar-se i a tirar de la cadena.
-
Mantingui netes i seques les àrees sensitives de la pell amb rentats regulars i aplicant talcs o cremes.
Comprensió
-
Recordi que els incidents són vergonyosos.
-
Intenti evitar culpar o renyar a la persona.
-
I quan aquesta tingui èxit, feliciti-la, motivi-la i doni-li confiança.
Comunicació
Consells pràctics per a millorar la comunicació
-
Si el cuidador està nerviós ha d’evitar parlar amb el malalt. Intenti relaxar-se abans.
-
Si el malalt és capaç de llegir, utilitzi llistats senzills: horaris del dia, medicació, noms, etc.
-
Si no pot llegir, substitueixi la paraula per la imatge: fotos i dibuixos que indiquin la funció de les coses.
-
Parli amb ell/a freqüentment. Eviti l’aïllament.
-
No li anticipi informació. Ofereixi el missatge en el moment d’executar-lo. Per exemple, “anem a passejar” quan es preparin per sortir.
-
No faci diverses preguntes a la vegada: faci’n una i esperi resposta. Repeteixi la pregunta amb les mateixes paraules si no aconsegueix capresposta, i tingui paciència.
-
Recordi que el malalt tendeix a resumir els missatges: identifiqui el que vol dir i digui-li. Intenti captar la idea quan diu paraules soltes.
-
No el forci al diàleg si no és possible. Eviti la frustració.
-
Recordi identificar-se abans de començar una conversa, li facilitarà el reconeixement. Estigui a prop del malalt sense accessoris que el puguin confondre: ulleres de sol, etc.
-
Eviti els pronoms. Anomeni sempre l’objecte o persona al qual es refereix. No li parli com si es dirigís a un nen. Pot demostrar-li afecte parlant-li amb normalitat.
-
Utilitzi temes del passat per originar converses: la seva joventut, el seu ofici, etc.
-
Mantingui el sentit de l’humor, sense ridiculitzar. Tregui-li importància als errors amb petites bromes que ell/a pugui entendre.
-
Recordi que pot demanar-li que faci algunes activitats imitant-lo (rentar-se les dents, rentar-se les mans, etc.).
-
No oblidi que en les persones grans els problemes sensorials i físics afavoreixen l’aïllament. Comprovi que sempre porta posat l’audiòfon i les ulleres si els precisa i vigili-li la boca: un mal ajust de la dentadura o ferides que provoquen dolor redueixen els intents de parlar.
La importància del llenguatge corporal
-
Mantingui el contacte visual durant la conversa.
-
Col·loqui’s davant d’ell i a la seva mateixa alçada; pot asseure’s al seu costat però de manera que li vegi la cara.
-
Eviti moviments bruscos i no camini per la sala mentre parla. No li parli des de lluny, acosti’s sense envair el seu espai privat.
-
Transmeti-li confiança i seguretat en la manera de tocar-lo: agafi’l i acariciï-li les mans, passi-li un braç per les espatlles, etc.
-
Deixi que li toqui per reconèixer-lo i somrigui quan el/la miri.
Higiene i vestuari
En fases avançades de la malaltia de l’Alzheimer és habitual que el pacient no col·labori i precisi ajuda en les activitats de la vida diària, com la higiene, el vestuari, la mobilitat, l’alimentació, etc. És molt important mostrar-nos pacients i intentar no transmetre pressa en les accions que emprenguem.
A continuació donarem unes recomanacions en higiene i vestuari que poden ser de gran utilitat en l’atenció d’aquests pacients.
-
Animar-lo a no perdre l’hàbit diari de la higiene personal.
-
Instaurar una rutina realitzant la higiene sempre a la mateixa hora del dia.
-
Mantenir la màxima privacitat possible, podria ser causa d’irritació o por.
-
En pacients amb dificultats de deambulació pot ser adequat instal·lar un bany assistit.
És un bon moment per cuidar les zones delicades:
-
Arreglar-se les ungles: vigilar que no es clavin, tallar-les rectes, i evitar ferides especialment en els diabètics.
-
Netejar orificis (orelles, melic, etc.) que el pacient pot oblidar.
-
Prestar especial atenció als plecs i mucoses que han de romandre netes i seques. Si es fessin rascades o esquerdes, consultar amb la infermera o metge.
-
Mantenir higiene bucal: mantenir la boca neta i controlar que las dentadures no provoquin llagues.
-
Mantenir la pell hidratada: aplicar després del bany crema hidratant.
-
Ajudi’l a pentinar-se.
-
Si el pacient és home, en l’afaitat, faci servir maquines elèctriques per tenir menys riscos.
-
Si el pacient és dona i sempre ha tingut el costum de maquillar-se, el cuidador pot aprendre a posar-li una mica de coloret i pintar-li els llavis.
Vestuari
-
Intenti que el pacient es vesteixi a la mateixa hora tots els dies com a part de la rutina diària.
-
Utilitzar roba àmplia i còmode, fàcil de posar i de treure.
-
Si no pot cordar-se els botons, substituir-los per velcros i elàstics a la cintura.
-
Utilitzar sabates antilliscants i còmodes.
-
És millor que el calçat no tingui cordons.
-
Si té capacitat per escollir, evitar que tingui molta roba a l’armari.
-
Ajudar al pacient a vestir-se col·locant la roba en l’ordre en què hauria de posar-se-la.
-
Animar-lo perquè per si mateix es vesteixi fins on li sigui possible. Ajudar-lo si és necessari, sense presses i seguint el seu ritme.
-
Si les precisa, donar-li instruccions clares.
Afavorir el son
Els problemes per dormir associats a la malaltia de l’Alzheimer poden ser una font major d’estrès i fatiga per la persona a càrrec del malalt. Però per aquell que pateix la malaltia de l’Alzheimer, les hores de la nit poden ser difícils. Aconseguir que la persona vagi al llit i hi romangui pot requerir alguna planificació prèvia.
A continuació es descriuen algunes mesures per afavorir el son:
-
Mantenir un to calmat i pacífic a la nit per induir el son.
-
Mantenir les llums molt baixes.
-
Eliminar els sorolls forts, i fins i tot posar música relaxant si sembla que la persona la gaudeix.
-
Intentar que l’hora per anar-se’n a dormir sigui més o menys la mateixa totes les nits. Desenvolupar una rutina en el moment que vagi a dormir també pot ajudar.
-
Animar la persona a fer exercicis durant el dia i limitar-li, si és possible, les migdiades diürnes.
-
Restringir el consum de cafeïna durant la tarda.
-
Si la foscor espanta o desorienta la persona, fer servir llums nocturnes a l’habitació, al vestíbul i al bany.
Úlceres per pressió
Les úlceres per pressió són lesions de la pell amb diferents graus d’afectació dels teixits, des de petites erosions fins a lesions més profundes que poden afectar el múscul, l’os… La causa d’aquestes lesions és l’aixafament dels teixits per una pressió mantinguda en el temps. Apareixen principalment a les prominències òssies. Les zones més freqüents són: sacre, talons, malucs, plecs corporals i protuberàncies òssies en general.
Donat que la majoria d’úlceres per pressió poden evitar-se, hauríem de tenir en compte les següents mesures preventives:
-
Examinar l’estat de la pell com a mínim un cop al día, tenint en compte especialment les prominències òssies, les zones exposades a la humitat (per incontinència, transpiració, secrecions…), observant si existeix alguna alteració a la pell com sequedat, enrogiment, maceració.
-
Mantenir la pell del pacient neta i seca en tot moment. Rentar la pell amb sabons neutres i assecar-la meticulosament sense fer fricció.
-
Evitar l’excés de la humitat a la pell: incontinència, sudoració, exsudat de ferides, etc.
-
Afavorir la mobilització del pacient realitzant canvis posturals en cas de què estiguin encarnats. Així evitarem que estiguin recolzats sobre les mateixes zones disminuint el temps de pressió.
A més de totes aquestes mesures hem de tenir en compte que l’aparició de problemes a la pell pot dependre d’altres estats carencials a l’organisme com un estat nutricional pobre. És molt important proporcionar aliments que siguin rics en contingut calòric, proteïnes, vitamines (especialment A, C i B) i minerals (zinc, ferro i coure). També és bàsic mantenir un bon nivell d’hidratacio´, que s’aconsegueix mitjançant l’aportació freqüent de líquids.
Prevenció d'accidents
Els accidents constitueixen la primera causa de lesions i incapacitat i la cinquena causa de mortalitat en persones més grans de 75 anys.
Alguns símptomes de la malaltia de l’Alzheimer, com la confusió mental i la pèrdua de memòria, requereixen una modificació de l’entorn en què viu la persona amb demència per impedir que aquests accidents puguin afectar-la a ella o a la resta.
No és precís fer grans canvis o guardar sota clau coses que consideri insegures. De fet, els canvis dràstics poden tenir un efecte negatiu i fer que el malalt se senti encara més alterat i confús, fins i tot fins al punt de què l’entorn li deixi de resultar familiar.
Cuina
Pot convertir-se en un dels llocs més perillosos de la casa. Les següents precaucions poden reduir el risc d’accidents. Asseguri’s de què el seu equip de cuina ofereix les suficients garanties de seguretat. Les precaucions a tenir en compte en l'àmbit de la cuina són els següents:
-
Substitueixi el forn de gas per una cuina elèctrica, si no pot fer-ho, instal·li un aparell de seguretat per detectar fugues de gas.
-
Apagui el gas i desconnecti tots els electrodomèstics petits abans d’anar-se’n al llit, cada dia o si se’n va per un període llarg de temps.
-
No faci servir mistos sinó un encenedor elèctric.
-
Guardi sota clau objectes punxants o perillosos com tisores, ganivets, etc.
-
Programi l’aigua calenta a una temperatura màxim de 37ºC.
Bany
El bany també pot ser un lloc perillós, és necessari adequar-lo a les seves necessitats.
Per prevenir caigudes
-
Treure les catifes ja que poden causar caigudes perilloses.
-
Posi tires antilliscants enganxades al fons de la banyera o al plat de la dutxa.
-
Mantenir una llum nocturna permanent.
- Posar agafadors que facilitin l’entrada i la sortida de la banyera.
Per prevenir que quedi tancada la porta
-
Retirar el forrellat de la porta o eliminar la clau del bany per evitar que la persona amb malaltia de l’Alzheimer es quedi tancada a dins.
- Posar tiradors que garanteixin l’accés en cas d’emergència.
Facilitar l’acte de banyar-se o banyar-lo/la
-
Telèfon de dutxa flexible, barres laterals a la dutxa i al W.C.
-
Inodor a l’alçada correcta.
Prevenir altres accidents
-
Mantingui la farmaciola i els productes de bany fora del seu abast.
- Guardar els productes de neteja.
Síndrome confusional aguda
La síndrome confusional aguda (SCA), anomenada també com a “deliri”, correspon a una alteració en l’estat mental que es caracteritza per ser aguda i reversible. El deliri és un dels desordres cognitius més importants en les persones grans. Es caracteritza per:
-
Principi agut, amb fluctuacions durant el dia i freqüent empitjorament durant la nit.
-
Inversió del ritme son-vigília.
-
Desorientació en el temps i l’espai.
-
Alteració del nivell de consciència.
-
Alteració de l’atenció: incapacitat de mantenir l’atenció a un estímul extern. Es distreuen fàcilment, no segueixen ordres.
-
Deteriorament de la memòria a curt termini.
-
Alucinacions principalment visuals, o malinterpretacions, que amb freqüència no recorden posteriorment. S’agreugen de nit i són vívides amb por i angoixa. Idees delirants de persecució (per exemple creuen que els enverinen el menjar, o que el personal d’infermeria els volen fer mal).
-
Alteració del nivell d’activitat: agitació, vagabunderia o intranquil·litat que alternen amb somnolència i letargia.
-
Alteracions del llenguatge: vague, incoherent.
-
Pensament desorganitzat i distorsionat. Barregen experiències del passat amb el present i distorsionen la realitat. S’alternen amb períodes de lucidesa.
-
Humor variable, amb freqüència hi ha por i angoixa.
Freqüentment, se sumen aquelles manifestacions físiques pròpies de la malaltia desencadenant (taquicàrdia, sudoració, etc.). No són estranys els síndromes parcials, de fet moltes vegades no es donen totes aquestes característiques en un mateix malalt, el que fa més difícil el diagnòstic.
És molt important fer un diagnòstic precoç, perquè amb un tractament adequat la majoria dels pacients aconsegueixen recuperar-se satisfactòriament, encara que l’edat avançada i una major duració de la malaltia enfosqueixen el pronòstic.
Tipologia
Es distingeixen tres subtipus clínics del deliri:
- Hiperalerta, hiperactiu. Agitat. (Fàcil diagnòstic).
- Hipoalerta, hipoactiu. Inhibit. Es pot confondre amb demència.
- Mixt. És una combinació d’ambdues formes clíniques.
Causes
L’SCA pot estar originada per tota una llarga sèrie de factors que actuen a diversos nivells; podent ser factors predisposants o factors desencadenants.
Factors predisposants
- Edat avançada.
- Deteriorament cognitiu previ.
- Antecedents d’SCA o de dany cerebral.
- Abús crònic d’alcohol o drogues.
- Factors psicosocials (depressió, estrès, falta de suport familiar).
- Factors relacionats amb l’hospitalització, sent aquest factor de molta importància; tals com immobilització (per exemple post quirúrgica, posttraumàtica), deprivació de son, falta d’adaptació a l’entorn hospitalari, deprivació sensorial, entesa com una reducció dels estímuls sensorials habituals (per exemple estància a la UCI), etc.
Factors desencadenants
- Malaltia cerebral primària: traumatisme/confusió, hemorràgia cerebral, neoplàsia, després d’una crisi epilèptica, etc.
- Malaltia sistèmica que afecta secundàriament a les funcions cerebrals: infeccions respiratòries, malalties pulmonars, malalties cardiovasculars, trastorns metabòlics, anèmia.
- Intoxicacions amb substàncies exògenes: alcohol, drogues o medicaments (sedants o narcòtics).
- Deprivació brusca en cas d’abús de substàncies tòxiques.
Tractament
El tractament ha de dividir-se en tres aspectes principals: prevenció, tractament específic i tractament de suport.
Prevenció
S’ha de minimitzar o evitar l’ús de sedants i narcòtics, mantenir una bona hidratació i oxigenació i tractar precoçment qualsevol complicació mèdica.